ODA A LES CAQUES DE GOS
No vull començar sense deixar dit
que per a mi el gos és de bon tros,
qui menys culpa en té
d’evacuar pel seu darrer
en un parc, una plaça o un carrer.
Del que em vull queixar és de l’animal,
també dit pallús, gamarús o carcamal,
que gaudeix escampant la tifa dels seus gos,
ja sigui sencera, cargolada o a tros.
I el que més em sulfura,
i amb això ni el TGV m’atura,
és veure els parcs on juguen els nostres nens
que de brutícia i merda en són plens.
A la plaça 11 de setembre hi ha un parc tan bo
que l’hauria de patrocinar una marca de sabó.
Ai, quina gran idea posar pedretes i sorra,
on el nen salta, brinca i corre,
ara a més s’arrebossa.
Diu la dita popular que de porc i de senyor
se’n ve de mena,
i jo us dic que és una gran pena
comparar tan noble animal amb qui
a la consciència hi té una bena.
S'HA DE DIR QUE LES CAQUES DE GOS REPRESENTA UN PROBLEMA MOLT GRAN D'INCIVESME A FORNELLS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada